Història

El municipi d'Esterri de Cardós el conformen els pobles d'Esterri, Arrós, Ginestarre i Benante. La primera menció d'aquests pobles és a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí de Cardós del 1146 on els homes havien de proporcionar anualment un modi de cereal a la nova església. L'any 1278 els homes d'Arrós, Esterri i Ginestarre presentaven sagrament i homenatge al rei Pere el Gran. Durant l'època medieval tota aquesta àrea va estar sotmesa a la influència dels Comtes de Pallars, fins a 1488 quan el rei Ferran II dóna el Pallars al comte de Cardona Joan Ramon Folch I. Elevant d'aquesta manera la categoria del Pallars a Marquesat. Aquest Marquesat estava organitzat administrativament en sis quarters. L'actual municipi d'Esterri de Cardós formava part del Quarter de Cardós.

Al Fogatge (impost que les corts generals establien a raó d'una quantitat per foc o casa habitada) de 1553 es compten 17 focs a tota la vall. A la descripció del Marquesat que fa Onofre Timbau el 1628 hi ha 60 veïns. Al cens de Floridablanca de 1787, hi ha 289 h. Al segle XIX, en 1857 es comptaven un total de 314 h. essent el seu màxim poblacional. En 1920 baixa a 245 h. Aquesta pèrdua de població continua en 1960 amb 121 h., el 1996 a 80 h., el 2001 a 77 h  fins als 69 actuals. Aquesta pèrdua de població des de la segona meitat del XIX ve motivada primer per la crisi del model d'agricultura de subsistència i en segon lloc per les conseqüències econòmiques que va tenir per a molts pobles i ajuntaments la desamortització civil de Madoz de 1855, juntament amb les males collites a causa d'una climatologia adversa durant els anys 1887 i 1897. Aquest procés emigratori continuarà al segle XX, especialment a la dècada del seixanta a causa de la industrialització accelerada de l'àrea metropolitana barcelonesa en contraposició a les escasses possibilitats que oferia la vida rural en l'alta muntanya.

L'economia d'aquest municipi s'ha caracteritzat pel seu caràcter agrari i ramader. A mitjans del segle XIX aquestes terres produïen blat, sègol, ordi, patates, i una mica de fruita i d'horta, es criava el bestiar propi de la muntanya, sobretot oví i de peu rodó. A mitjans del segle XX l'especialització ramadera en bestiar boví de llet o de carn va canviar radicalment l'agricultura. Més del 90% de la terra conreable del municipi serà destinada a pastures de dall, i la resta es dedicarà als cereals, patates i conreus farratgers. En l'actualitat l'activitat agrícola ramadera continua essent molt important en tot el municipi complementant-se amb residències - cases de pagès i un taller tèxtil d'alta muntanya.